La digitalització de l’aula i l’economia familiar, o el misteri de la santíssima trinitat de Movistar

 

Ahir es va signar l’acord entre el Ministeri d’Educació i Movistar sobre la creació de la tarifa “Movistar ADSL Deures” que facilita a les famílies una connexió a la xarxa reduïda per 16,90 euros al mes. L’objectiu de l’oferta és reduir el percentatge d’alumnes més joves que no tenen connexió a casa (un 40%, segons diu el Ministeri), percentatge que posa en perill l’èxit del Plan Educa 2.0 i del projecte EduCAT 1×1 en el cas de Catalunya.

Les condicions de la connexió són penoses si les comparem amb els ADSL més populars: horari reduït de 17.00 a 21.00, de dilluns a divendres, davant de la connexió completa habitual; velocitat de baixa d’1 Mb i de pujada de  364Kb, una sisena part del que és normal. És dir, 4/24 (si parlem d’hores) i 1/6 (si ens referim a la velocitat de connexió), el que fa 4/(24×6) = 1 / 36 el que s’ofereix normalment: la suposada «oferta» proposa un producte 36 voltes més car (o 36 voltes pitjor) a les famílies. Jo no entenc d’aquestes coses, de manera que consulto el diccionari, per sortir de dubtes.

Però també podem fer els números d’una altra manera, potser més entenedora:

  • ordinador:   150 €
  • lot base de llibres electrònics: 30 €
  • connexió anual (16,9 € x 12 mesos, perquè no crec que ningú es doni de baixa durant l’estiu): 202,8

Cost de la broma digital per alumne: 382,8 €

Sí, ja sé: l’ordinador només es paga una volta. I, si la família té més d’un fill, no necessiten dues connexions (amb 1 Mb, potser sí; no ho sé). Però les famílies amb un sol fill escolaritzat descobriran que els llibres tradicionals costaven al voltant de 180, fins a 220 €. I, a més a més, eren objectes sòlids, visibles, físics, que es podien tocar i conservar, que es podien «comprendre» com a «bé material que ens costa una pasta», a diferència del llibre electrònic, tan incomprensible per a una bona part de les famílies com el misteri de la santíssima trinitat.

Una vegada més, el govern (en aquest cas, l’espanyol) està utilitzant el sistema educatiu per pagar favors (si algú no ho té clar, que m’expliquin per què afegeixen a l’«oferta» una altra de telefonia mòbil).

Decididament, no anem bé.

 

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Ensenyament i etiquetada amb , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a La digitalització de l’aula i l’economia familiar, o el misteri de la santíssima trinitat de Movistar

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Si encara no hi ha prou arguments amb els que has donat, t’has oblidat d’afegir que en l’actualitat existeix un programa de reutilització de llibres de text, promogut i subvencionat pel propi Departament d’Educació (http://ves.cat/adQT), que fa que el preu del lot de llibres «tradicionals» d’un alumne acabi resultant molt més baix del que has apuntat, ja que cada llibre només es compra un cop cada quatre anys.

    Decididament, no ‘nem bé 😦

  2. Manoli Martin ha dit:

    Et felicito!! Com es diu en castellà … Más claro el agua!! Triste, penós i de moment inevitable fins que no s’aconsegueixi l’alliberament del mercat telecomunicacions i demés.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s