Tots (els estats) contra la cultura i la formació

Aprofitant aquesta crisi tan curiosa (curiosa, perquè la banca i les multinacionals guanyen més diners que mai), els estats occidentals estan massacrant l’estat de benestar, els avenços que la classe treballadora havia anat aconseguint des de la revolució industrial cauen sota la influència dels grans taurons: ens endarrereixen la jubilació, ens proposen treballar més i cobrar menys, ens exigeixen més mobilitat laboral (canviar de tipus de treball, canviar de residència si cal), ens exigeixen més formació, formació contínua… però, curiosament, destrossen també el sistema educatiu.

Fa pocs dies, a Itàlia, ara, a Anglaterra, els estudiants es manifesten contra les retallades en matèria educativa: titulacions més cares on s’aprèn, si hi ha sort, el mateix que abans; impossibilitat d’estudiar al propi ritme (els plans d’estudi són cada cop més rígids). A Catalunya, ja hem patit el que representa deixar la gestió del sistema educatiu en mans d’un economista que només s’ha preocupat per retallar despeses, mentre s’omplia la boca parlant de millores de qualitat.

Sembla que els governs han oblidat un parell de detalls:

  1. el futur de qualsevol nació són els seus nens, els seus joves, i aquest futur, sense formació, és nul; i
  2. el procés educatiu no té res a veure amb el procés de producció d’una fàbrica… ni d’una granja.

És especialment preocupant observar que els més perjudicats en tots aquests processos seran els fills de les classes més modestes, els fills de famílies que han de fer equilibris per arribar a final de mes, o que no hi arriben. Perquè, després de tot, la burgesia podrà pagar tasses universitàries d’11.000 €/any, o es podran permetre que els fills es dediquin només a estudiar; en canvi, tot això està fora de l’abast de milers de treballadors, de milers de famílies que ja no podran comptar amb la formació per tractar d’oferir un futur millor als fills.

Sí, ja ho sé: els paràgrafs anteriors semblen haver sortit de la mà d’un comunista furibund, d’algun amic íntim de Lenin.

El problema és que, després de rellegir-los, no em vénen ganes ni d’esborrar-los ni de modificar-los. Preocupant, molt preocupant.

I, amb la que està caient, la dreta, aliada natural dels responsables de la crisi, per no dir causant directa de la crisi, avança més i més per tot el món occidental. Més preocupant encara.

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Ensenyament i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Tots (els estats) contra la cultura i la formació

  1. Jordi Mata ha dit:

    Es pot dir més alt, però no més clar. El problema és el mateix que passa amb la sostenibilitat del planeta: com que encara no ha arribat, no preocupa a la gran massa. En quant passin uns anys tot seran lamentacions i queixes, però tornarem a estar en el mateix error d’ara, que ningú farà res. La gent no està prou conscienciada del que passa, i quan ho està prou, ja és tard…
    Un plaer llegir-lo de nou, mestre!

  2. Intentarem anar explicant algunes coses, preguntant-nos d’altres, i a veure si, entre tots, millorem el nivell de conscienciació: per mal que es posen les coses, cal no perdre

    M’alegro molt de veure’t per aquí, Jordi, benvingut!

  3. SiscoGarcia ha dit:

    Potser ens cal un punt «comunista furibund» perquè hi estic totalment d’acord amb els paràgrafs anteriors… i amb els posteriors 😛

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s