El monopoli en perill

Les veus més crítiques –o escèptiques– diuen que no hi ha res de nou en la informació que destapa Wikileaks, que tot això ja se sabia o se sospitava fermament. L’enrenou popular es produeix pel pas de «rumor» a «realitat confirmada». Però, d’on ve el nerviosisme que porta els governs a pressionar les autoritats en matèria de DNS perquè deixin els servidors d’aquesta fundació sense «porta d’entrada»? Per què pressionen la banca perquè els tallin els canals de finançament?

Sembla ser que el governs (potser hauria de dir «el Govern») han experimentat el que fins ara no era més que una sospita: que, amb la popularització d’Internet, s’acaba el poder controlar unes poques cadenes informatives que servien notícies i interpretacions per tothom. Ara, impedir la publicació d’una notícia (verídica o no) és improbable; aturar una veu crítica, fer callar un columnista díscol, missió impossible.

No sóc tan optimista com per creure que la informació ens fa més lliures; però ens fa més conscients, i una societat conscient de la seva manca de llibertat i de les mentides del poder és una societat més propensa a la rebel·lia. I aquesta rebel·lia és la que ens pot fer una mica més lliures: la font de la seva por.

 

[Reeditat a les 11.11]

Sembla que no sóc l’únic que ho veu així: vegeu El condó d’Assange, per Xavier Bosch.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Maniobres polítiques, Wikileaks, Xarxa neutral. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s