El romanticisme de l’empresari

 

En un article publicat a El Confidencial, Esteban Hernández, que cita diversos estudis i resumeix algunes opinions alienes, apedaça un text que tracta de justificar la pèssima situació dels empresaris espanyols, pobrissons, tan mal valorats ells; però ho fa deixant com un drap els funcionaris. Així, als tòpics habituals (sense demostració i sense fonament) del poc esperit emprenedor, crític o innovador d’aquests, l’autor contraposa el sentit de la superació i de l’aventura d’aquells, que arriba a descriure amb tints romàntics.

Sorprèn, encara, que algú pugui acusar els funcionaris de cercar l’estabilitat laboral i econòmica, com si fos quelcom de dolent, com si allò més virtuós fos aspirar a la inestabilitat i a la misèria, o com si els virtuosos empresaris aspiressin a la inestabilitat i a la misèria. Desconcerta que algú intenti fer-nos creure que la motivació d’un empresari és la superació i no l’afany de riquesa (com podem ser tan malpensats?). Fa riure, però, que algú insinuï que els reptes que ha de superar un aspirant a empresari (trobo ridícul el substantiu «emprenedor») siguin superiors als que es planteja qualsevol aspirant a funcionari.

 

No sorprèn, perquè és pràctica habitual, que el periodista calli la dificultat que entranya arribar a ser funcionari: no diu res dels anys d’estudi acadèmic, i menys encara de la preparació del temari pròpiament dit. Els sacrificis són molt grans, fins i tot sense necessitat d’arribar al nivell, mític, de les oposicions a notaries: després d’haver completat els estudis fins al grau requerit per la plaça desitjada, l’opositor inicia un període d’estudi solitari i d’una austeritat espartana; sovint, dotze o més hores diàries, sis dies a la setmana, una quantitat indeterminada d’anys; sovint, sense poder plantejar-se un treball remunerat (que li treuria hores d’estudi i li restaria probabilitats d’èxit), cosa que implica renunciar a la vida normal d’una persona adulta durant anys i anys, sempre sense garantia d’èxit. Cap empresari afrontaria una inversió sense garanties d’èxit, difícil i dura, a tan llarg termini (o a termini indeterminat, per ser més precisos), i que, en el millor dels casos, el portaria dins de molts anys a trobar un simple lloc de treball; cap empresari es plantejaria un repte així: cap empresari és tan aventurer i tan sacrificat com un opositor.

Però, com passa sovint, el periodista oblida, injustament, que tot funcionari de carrera ha estat, abans, opositor: el periodista vol fer creure que les oposicions es regalen. Dissortadament, és molt fàcil mal parlar dels altres i oblidar els sacrificis que els ha costat arribar a ser uns simples treballadors, sobretot si se pateix –de vegades, passa– el trauma de no haver superat unes oposicions.

En resum, un article que, per defensar els interessos de l’alta burgesia (els aspirants a empresari solen ser fills d’empresari i solen disposar, com a punt de partida i sense haver fet res per ser-ne mereixedors, d’uns recursos econòmics importants), no dubta en atacar i difamar la classe treballadora (que no compta amb més capital que el propi talent i el propi esforç) i en negar-los el dret a una seguretat i a una estabilitat que els altres han heretat.

 

Ara, això d’intentar fer-nos creure en el romanticisme dels empresaris és per pixar-se de riure. 

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en Treball i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a El romanticisme de l’empresari

  1. SiscoGarcia ha dit:

    Ets un… romàntic 😉

    Molt ben argumentat la «travessa en el desert» que suposa l’etapa d’opositor; molt més arriscada que la del fill d’empresari, que sovint té la vida solucionada. Com bé dius, aquesta part de la història s’obvia i només es té en compte la part dolenta de l’empresari i la bona del funcionari, però mai no es mira l’altre costat de cada part.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s