Educació contra el coneixement

Ahir, en claustre extraordinari, el professorat del meu centre va votar sobre si adherir-nos o no al pla Educat 1×1.

  • Vots a favor:   0.
  • Abstencions: 13.
  • En contra:     uns 40.

Només el fet de no haver-hi assistit (estic de llicència per assumptes propis) m’ha estalviat quedar-me, un cop més, sol davant del perill, vull dir, davant del claustre, situació en què em trobo cada cop amb més freqüència.

S’hi donen una sèrie de circumstàncies curioses.

En primer lloc, abans de Nadal, la direcció del centre ens va passar una enquesta sobre l’ús de la informàtica amb temes pedagògics que acabava, precisament, demanant-nos què opinàvem sobre el tema de l’Educat 1×1. En aquella ocasió, 17 professors van manifestar que n’estaven a favor; ahir, però, van optar per l’abstenció o, fins i tot, per canviar d’opinió.

En segon lloc, m’ha arribat el rumor que, des d’inspecció, se’ns estava animant a participar-hi, tot i que sembla que no hi ha diners per al projecte i que els centres que estan en la llista d’espera hi continuaran per temps indefinit (ningú no sap quan acabarà aquesta crisi que tan pràctica està resultant als polítics).

En tercer lloc, aquesta mateixa setmana ens ha arribat informació de no menys de deu cursos, cursets i tallers per a docents sobre el projecte Educat 1×1 i sobre diverses eines pedagògiques digitals. Un d’aquests missatges era repetició d’un altre anterior, i portava l’afegit que cap dels professors del nostre centre s’havia apuntat a cap de les activitats oferides.

No és que cregui que el projecte Educat 1×1 sigui un encert; de fet, no m’agrada gens com està dissenyat. Tanmateix, és l’única eina que tenim actualment per introduir les noves tecnologies de la informació a l’aula, ni que sigui d’aquella manera, i, si no l’adoptem, continuarem educant els nostres alumnes des de l’analfabetisme digital.

En aquest cas en particular, i per a alguns professors, és el propi analfabetisme digital dels docents el que actua com a barrera psicològica; cal afegir, i això és molt greu, que una part important no mouen un dit per superar aquestes mancances, i fins i tot se senten ofesos quan es parla del tema. D’altres, que sí que estan fent un esforç per posar-se al dia, se senten encara insegurs i preferirien disposar de més temps per preparar-se. D’altres, en canvi, només tracten de passar desapercebuts en el claustre i que ningú els pugui retreure que s’han manifestat en contra del sentir de la direcció del centre; i, com que el curs vinent està previst que comencin les avaluacions dels professors, on el director del centre tindrà molt de pes, no puc dir que sigui una opció absurda.

Situacions com aquesta són les que, dia rere dia, em van desmotivant com a professor. Però, en realitat, els autèntics perjudicats són els nostres alumnes.

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en EduCAT1x1. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Educació contra el coneixement

  1. Jaume ha dit:

    Si et serveix de consol, no cal adoptar les TIC per fer un ensenyament de qualitat. Cal que el docent sigui conscient que vol millorar la seva tasca.

    T’entenc. Em passa el mateix. Uns quants hem de patir el conservadorisme de les “senyus” de catala.

  2. Hola, Jaume, i benvingut!

    Hi estic d’acord, la voluntat del docent és l’ingredient principal… després de la voluntat de l’alumne, és clar: aquesta sí que pot passar per damunt de tots les obstacles i les barreres.

    Les TIC no només són una eina: són una realitat en el món que ens ha tocat viure. No tots els nostres alumnes acabaran sent professionals de la informàtica, cert; però seran pocs els que no tornin a posar els dits sobre un teclat. Hem d’ensenyar les TIC, doncs, com ensenyem educació vial, mediambiental o sexual: les vam afegir al currículum per adequar l’educació a les realitats del dia a dia, a les necessitats reals dels ciutadans que tractem de formar. On queda, però, el sentit de la realitat en aquesta decisió tan retrògrada?

    M’ha fet gràcia la referència al conservadurisme de les «senyus» de català: el conec (i el pateixo) de primeríssima mà, des de dintre 😉 .

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s