La cultura és intercanvi. Contra l’avarícia i la curtedat de mires

La cultura és intercanvi: intercanvi d’opinions i d’expressions, d’objectes i d’experiències, de bellesa i de coneixement. Quan llegiu aquest bloc, adquiriu una visió de les meves idees, que podeu compartir o no, però ja són, en certa manera, vostres. Quan em deixeu comentaris, enriquiu la meva visió del món, i us ho agreixo profundament. Quan llegeixo els vostres blocs, intercanviem els papers i, tots plegats, anem construint cultura (o anem creixent com a persones, com més us agradi).

Una minoria casposa, que es creu posseïdora en exclusiva del do diví de la creativitat, dóna suport a una llei que, entre moltes altres coses, totes negatives, cerca d’impedir l’intercanvi de bens culturals; demostren haver oblidat, si l’han albirada en algun moment, la naturalesa de la cultura.

Per avarícia, volen tallar, criminalitzant-lo, l’intercanvi de bens culturals. Amb curtedat de mires, els polítics (gairebé tots, ai!) els hi donen suport. L’avarícia —en els artistes de les subvencions i dels cànons indiscriminats— no és un crim, com a molt, un estúpid pecat menor (pecata minuta, crec que en diuen: el pecat de pensar en la minuta més que no pas en l’art). La niciesa en els polítics, en canvi, sí que ho és: quan governen en contra de l’interès comú, com en aquest cas.

Perquè, no ho perdem de vista, el progrés d’un poble és directament proporcional al seu accés a la cultura, i els polítics que ens governen (allà i aquí) i els que ens governaran (allà, i, des d’allà, aquí), no volen un poble cult, no volen un poble sensible i responsable, coneixedor de la societat en què viuen i interessat en els problemes que ens afecten a tots: interessat i vigilant en com fan els polítics llur feina. No ens equivoquem: els polítics, tots, PSOE, PP, CiU, volen un país de necis i d’ignorants. Com cantava el Raimon:

“Si només els rics estudien,
només els rics sabran,
ens enganyaran amb qualsevol cosa:
unes mamelles en cromo,
uns culs fotografiats,
quatre paraules solemnes
i un futbol manipulat”

(Vídeo de xiringas)

Diuen els casposos que aquesta llei està per protegir la cultura. Voldran dir que està per tancar-la amb pany i clau, de manera que deixarà de ser cultura perquè no circularà. Magnífic: ells s’ho perdran.

I, com que cada societat es crea la seva pròpia cultura, això és el que passarà: en naixerà una de nova (ja fa temps que hi és; però, amb aquesta nova agressió, acabarà per consolidar-se). Protegida per llicències lliures i, per tant, lliure de les urpes de la comissió primera i de la comissió segona dels comissionats del ministeri, nebots per part de nora de la cunyada de… Lliures de les decisions de magistrats enxampats entre terminis impossibles, les obres d’una nova generació de cantants, escriptors, pintors, fotògrafs, es difondran sense traves per la xarxa per nodrir l’esperit i la ment dels ciutadans.

Els casposos han oblidat un detall fonamental: tothom és creatiu, tothom sap inventar històries o contar acudits o dibuixar un unicorn o fotografiar un paisatge o cuinar una paella (i passar-se tot l’àpat discutint sobre quina n’és l’autèntica i virginal recepta, cosa que sol proporcionar encara més plaer que engolir-se-la: l’intercanvi d’opinions gastronòmiques també és cultura, i de la millor).

Dubteu dels vostres dots artístics? Us proposo un joc: aquesta tarda, quan els vostres fills tornin d’escola (a falta de fill, val un nebot o el fill d’un amic o d’un veí), pregunteu-los què han fet avui; demaneu-los que us mostrin tots els fulls que han omplert, els dibuixos que han fet; demaneu-los que us cantin aquella cançó que acaben d’aprendre, o que us interpretin aquell fragment amb la flauta que sembla que els surt cada dia una mica millor. Després, deixeu que us contin les mil coses que han fet, les papallones i els cucs que han vist quan eren al pati; escolteu amb atenció les disquisicions sobre el color exacte dels mocs del Pablito, que avui semblaven una mica més verdosos i fluids que ahir; pareu esment al que els ha explicat la mestra i fixeu-vos en llur excitació quan us contin que han fet la primera resta amb decimals, i que gairebé els ha sortit perfecta. Mireu-vos-els bé: vosaltres éreu iguals, creatius i curiosos, impacientes i entusiastes; de fet, encara sou igual de curiosos i de creatius: només necessiteu recordar-ho.

A què espereu, doncs? Agafeu aquella capsa d’aquarel·les que teniu amagada al fons de l’armari i que algun impuls estrany us ha impedit de llençar-la a les escombraries després de tants anys. Reobriu aquell quadern ple de poemes de la vostra mà, rellegiu-lo, i us sorprendrà una agradable picor als dits. Traieu la pols de la càmera de fotos i penseu quins boscos o quins penya-segats podreu fotografiar aquest cap de setmana. Apagueu la tele, desconnecteu el vídeo, cerqueu la vostra creativitat oblidada i no oblideu compartir-la amb tothom (amb llicències lliures, és clar): qui collons necessita d’aquells casposos, amb tantes coses com tenim per expressar?

Endavant, amics: a la revolució per la creativitat! a la cultura per les llicències lliures!

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Legislació, Maniobres polítiques, Uncategorized, Xarxa neutral i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a La cultura és intercanvi. Contra l’avarícia i la curtedat de mires

  1. Retroenllaç: Copyleft: quan l’objectiu és comunicar | No n'hi ha dos iguals

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s