Cal mantenir les utopies

Cal mantenir les utopies.

Ja ho sé, ja ho sé: m’aneu a dir que les utopies són una bajanada, que són un impossible, una pèrdua de temps; que són l’últim refugi dels il·lusos, dels que no toquen de peus a terra; que s’edifiquen des d’un llenguatge anacrònic que arriba a fer olor a naftalina.

Us respondré que l’esperança en un món millor no és cap bajanada, sinó el millor suport per al cor atribolat en temps adversos; que no hi ha res impossible, només improbable o difícil, i que les coses que paguen la pena són sempre les més difícils; que el temps que esmercem lluitant pel bé no és mai temps perdut; que als il·lusos encara ens queda, afortunadament, la il·lusió; que per caminar per les estrelles cal no tocar de peus a terra; que el llenguatge de les utopies no és anacrònic, sinó intemporal, etern.

Cal mantenir les utopies, ni que sigui per suportar l’adversitat diària.

 

Declaració d’independència del Ciberespai


(Publicat inicialment al feisbuc en resposta a un enllaç del Papapep, però només n’ha sortit el principi.)

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Cultura lliure, Maniobres polítiques, Xarxa neutral i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s