I ja en van dos

Ahir, després d’un discurs «machote» i d’una nit d’indignació generalitzada, el dictador d’Egipte, el Rei Mubàrak (com li deien alguns descontents, jugant amb el mot «rais»), va abandonar la poltrona i es va dirigir, suposo, cap a les portes d’un exili daurat. És el segon dictador del nord d’Àfrica que cau en poques setmanes; la resta de règims despòtics, tant els d’aquesta regió com els de la resta del món àrab, tremolen i prenen precaucions.

Precaucions que apunten cap una mesura que l’exdictador Mubàrak va intentar aplicar quan ja era massa tard: bloquejar l’accés a Internet i tallar les comunicacions telefòniques. Perquè ja en van parlant els medis de comunicació antics: tant en el cas de Tunísia com en el d’Egipte, la revolta s’ha coordinat a través de la xarxa, les manifestacions s’han convocat a través de les xarxes socials. I que no se’ns oblidi: és el mateix objectiu al que apunta la llei Sinde.

Però, no ens enganyem: Internet ha estat un factor clau en aquestes revoltes (i en les que vindran), però no ha estat pas l’únic. Sense un contacte generalitzat des de fa lustres amb el món occidental, que els mostraven uns governs democràtics i unes societats de benestar, les societats tunisiana i egípcia no haurien sortit al carrer no s’haurien exposat al foc de l’exèrcit de la policia. Han estat anys i anys de televisió per satèl·lit, anys i anys d’un turisme que semblava un riu de monedes d’or, els que han dut el missatge que una altra vida és possible. Les xarxes socials han servit per l’estratègia de la manifestació diària: el missatge complex i convincent, que ha calat com la pluja fina però persistent fins que ha posat el camp en saó, ja feia anys que havia arribat.

És lícit suposar que aquest missatge també ha calat en la resta de les societats dels móns àrab, musulmà i magrebí (tres conceptes que sovint es confonen) i que, amb els dos exemples recents, i amb el suport de les noves tecnologies, una onada de canvis sacsejarà totes aquestes dictadures. I aquí ve la meva preocupació: què en faran les potències occidentals. Com reaccionaran els Estats Units i la Unió Europea, que durant decennis s’han beneficiat de la tranquil·litat que els oferien aquestes dictadures? Grans espais per a l’expansió econòmica, matèries primeres a preu de saldo, mà d’obra barata que «s’importava sola».

Els serveis secrets de les potències occidentals saben que hi ha grans masses de població en tots aquests països que són conscients de les maniobres occidentals, sovint donant suport a dictadures que no són sinó màfies familiars a canvi de petroli barat i altres bicoques. Una part important dels revoltats manifesten sentiments antioccidentals; un altre sector somia accedir a una situació de benestar i de democràcia que, ai, els occidentals estem perdent.

Si els governs occidentals, sota el temor a un empitjorament de la crisi, afavoreixen noves dictadures, la tragèdia està assegurada: les escoles terroristes de Bin Laden s’ompliran de voluntaris sense necessitat de fer campanya. Només afavorint i recolzant els desitjos de democràcia dels pobles sotmesos a la tirania, occident podrà aspirar a una mica de pau: ni que sigui per egoisme, els governs occidentals han de donar suport a les noves democràcies i condemnar, i no amb la boca petita, les dictadures. La hipocresia de les «bones dictadures amigues» s’ha d’acabar.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Democràcia directa, Maniobres polítiques, Política internacional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a I ja en van dos

  1. Retroenllaç: Tweets that mention I ja en van dos | No n'hi ha dos iguals -- Topsy.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s