A propòsit del despropòsit de la llei Sinde

A propòsit del despropòsit de la llei Sinde.

O de la fi de la privacitat.

O de la fi de la presumpció d’innocència.

O de la congelació de les pensions.

O de la jubilació als 67.

O de la baixada de pantalons, dic de sou, als funcionaris.

O de les retallades en educació.

O de les retallades en sanitat.

O dels atacs al català i als catalans.

O de…

M’ha vingut al cap, vés per on. I, cercant, cercant, m’he trobat amb aquesta versió en àrab interpretada pel cantautor català d’origen palestí Nabil Mansour, i la veritat, m’ha agradat el toc universal, m’ha semblat molt mes adient. Perquè hi ha moltes maneres de perdre la llibertat, algunes més greus que altres; però totes, totes, són inacceptables.

 

No ho oblidis: PSOE (i PSC), PP, CiU, han aprovat la llei Sinde: NoLesVotes.com

(«L’estaca» és una cançó de Lluís Llach. Tots ho sabem, és clar, però sempre cal reconèixer l’autoria.)

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Cultura lliure, Democràcia directa, Legislació, Maniobres polítiques, Xarxa neutral. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a A propòsit del despropòsit de la llei Sinde

  1. Retroenllaç: Tweets that mention A propòsit del despropòsit de la llei Sinde | No n'hi ha dos iguals -- Topsy.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s