NoLesVotes: no s’ho mereixen i, a més, hi ha alternatives

La pluja de piulades (twits) que està generant el tag #nolesvotes em proporciona cada dia un bon grapat d’articles interessants que, en la major part dels casos, m’obliguen a reflexionar i a replantejar-me cada aspecte de la meva participació a Pirates de Catalunya. Tinc la percepció que no sóc un cas aïllat, que una part important dels «internautes de sabatilla» (quatre gats, segons alguns) està, també, repensant-se moltes coses: l’organització del sistema democràtic, la manipulabilitat de les llistes tancades, les imposicions dels lobbies internacionals… I penso que, fins i tot si la cosa no passés d’aquí i no arribés a tenir cap resultat polític tangible, la iniciativa de NoLesVotes.com haurà valgut la pena: pensar, reflexionar, arribar a una consciència més madura és, sempre, positiu.

La posició d’en Miguel Ángel Payeras

Entre els articles que van caure ahir, n’hi ha un de Miguel Ángel Payeras, «Mi posición al respecto de nolesvotes». Crec que resumeix molt bé els dubtes, els anhels i les esperances de moltes persones que es pregunten quin serà el resultat final de tot aquest moviment. Especialment interessant em va semblar el següent paràgraf:

A mi el cuerpo me pide no ir a votar. Luego me digo que no, que hay que ir, que no ha sido fácil conseguir estas cotas de democracia y que, al menos cada cuatro años puedo decidir algo, por lo que acudo al siempre presente voto en blanco. Pero luego pienso que, aunque legítimo y muy significativo, con la ley electoral que tenemos ahora se traduce en prácticamente nada por lo que seguramente acabe votando a algún partido con el cual sólo esté al 30% de acuerdo en su programa, pero que no haya sido capaz de demostrarme aún su capacidad de robarme e indignar a la ciudadanía.

Efectivament, són (som) molts els que, desil·lusionats davant de l’estat general de corrupció, davant de les contínues mentides dels professionals de la política, temptats per l’abstenció, recorden i respecten el patiment, sovint la mort, de les persones que van lluitar per deixar-nos en herència aquesta pantomima pseudodemocràtica. I, ni que sigui un cop cada quatre anys, fem l’esforç de credulitat necessari per visitar les urnes i dipositar-hi una papereta.

Però, afegeix, és molt difícil, si no impossible, estar totalment d’acord amb el programa de cap partit. Personalment, el 30% que esmenta em sembla molt optimista; almenys, en les opcions tradicionals.

Els partits del segle passat

Perquè els partits del segle passat es basen en quatre pilars:

  • idearis extensíssims;
  • llistes tancades;
  • delegació de totes les decisions en els representants;
  • participació activa dels ciutadans només un cop cada quatre anys.

Els partits del segle passat han heretat un esperit feudal de la política segons el qual una minoria d’esperits superiors tenen el coneixement absolut que els permet de solucionar-ho tot. Així, aquestes ments privilegiades han tingut la capacitat d’elaborar un mètode abstracte i infal·lible (ideologia) que, amablement, han explicat per extens (ideari) perquè els pobres i ignorants súbdits arribem a comprendre’l mínimament, i han acabat de plasmar-lo en un extensíssim manual per al regiment de la cosa pública (programa) on s’explica punt per punt la solució a tots i cadascun dels mals de la societat. Amén.

Però, és clar, aquest programa és encara tan complex que els pobres mortals no seríem capaços de dur-lo a terme: només uns privilegiats estan en condicions d’executar-lo. Afortunadament, aquestes bones ànimes sacrificades renunciaran als esforços d’una vida normal, al treball, al pes incert d’una hipoteca, i pel bé de la societat s’integraran en unes llistes d’honorables candidats elegides per la cúpula del partit (que sempre imagino com un rogle de vellets de venerables barbes i llargues túniques blanques asseguts a les portes del Paradís). Amén.

Afortunadament, la cúpula del partit és tan, però tan sàvia i tan, però tan bondadosa, i ha triat tan, però tan bé els nostres futurs representants que, un cop elegits, podrem deixar en les seves mans totes, però totes les decisions del país i anar-nos a dormir ben tranquils i satisfets. Ells, tan savis, tan desinteressats i tan bondadosos com els membres de la cúpula, sabran triar, no ja el que volem o creiem voler, sinó el que realment ens interessa i sovint no sabem triar, allò que serà el nostre bé en totes i cadascuna de les decisions que se’ls presentin al llarg de llur feixuga tasca de governants. Amén.

L’únic petit inconvenient d’aquest sistema és que ens hauran de despertar un cop cada quatre anys per tornar a dir a tot «amén».

La iniciativa de NoLesVotes.com ha incitat els ciutadans a reflexionar, a fer-se preguntes i plantejar-se si no hi haurà algun sistema diferent que permeti arribar a una societat més justa, més equitativa, més habitable. I crec que és un bon moment perquè els Pirates ens aixequem i expliquem la nostra proposta.

La proposta Pirata

Davant dels idearis complexos i abstractes dels partits del segle passat, des de Pirates de Catalunya oferim un ideari de mínims que va al gra: drets humans, presumpció d’innocència, respecte a la privacitat, democràcia directa, administració transparent; neutralitat i accessibilitat d’Internet, cultura lliure, reforma del sistema de patents. Són qüestions senzilles, fins i tot per a qui mai n’havia sentit parlar.

Les nostres llistes són obertes: qualsevol afiliat o simpatitzant independent pot oferir-se per formar-ne part i, en funció dels vots del conjunt d’afiliats, anirà en un lloc o un altre, o no hi anirà.

Els nostres representants no voten en funció del que mani la cúpula del partit: voten el que els afiliats decideixen per a cada cas concret (en els temes que no formin part de l’ideari o que no s’hagin concretat en el programa) i sempre de forma proporcional: per exemple, si tenim 4 representants i el 50% dels afilats voten NO, el 25% voten SÍ i la resta s’hi abstenen, dos representants votaran SÍ, un votarà NO i un s’hi abstindrà. Per aquest motiu, a diferència dels obsolets partits tradicionals, ens podem permetre llistes totalment obertes, perquè, després de tot, les decisions les prenen els afiliats, no pas la cúpula: la cúpula, a Pirates de Catalunya, som tots.

L’únic petit «inconvenient» del nostre sistema és que, després de les eleccions, ningú no us tornarà a connectar a Matrix per quatre anys més: haureu pres la píndola vermella i haureu de decidir el vostre futur, dia a dia. És el preu de la llibertat.

 

 

 

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Democràcia directa, Legislació, Maniobres polítiques, Política internacional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a NoLesVotes: no s’ho mereixen i, a més, hi ha alternatives

  1. Retroenllaç: Tweets that mention NoLesVotes: no s’ho mereixen i, a més, hi ha alternatives | No n'hi ha dos iguals -- Topsy.com

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s