Silencis culpables, complicitats evidents

Silencis culpables

Em sento avergonyit per la covard actuació dels governs europeus davant de la guerra civil líbia. Perquè, no ens enganyem, el que està passant allà ja no és una simple revolta: a diferència del que va succeir a Tunísia i a Egipte, aquí, el sàtrapa de torn està emprant l’exèrcit per massacrar sense miraments el poble libi (en algun periòdic he llegit «per massacrar el seu propi poble», però em sembla una burla absurda i innecessària: els dictadors no tenen poble des del moment que s’hi creuen superiors).

M’avergonyeix saber que els governs europeus són culpables de complicitat amb aquest assassí de masses; còmplices en el passat, quan li perdonaven innumerables llistes de víctimes a canvi de petroli o de gas naturals; còmplices avui, quan no s’atreveixen a obrir la boca davant de la carnisseria diària.

I no em serveix cap de les excuses que ens hi vulguin donar: que si el perill de la dictadura religiosa, que si la incertesa de la situació, que si es tracta d’assumptes interns i no ens hi podem ficar. No ens enganyareu: petroli i gas natural, això és el que hi ha; tret que Wikileaks en destapi alguna cosa més.

Tampoc no em fareu sentir culpable amb l’argument que aquest petroli és perquè jo pugui viatjar còmodament amb el meu cotxe, ni que el gas natural és perquè jo estigui ben calentó a casa meva durant l’hivern: les necessitats de l’estat, les necessitats d’Europa, no justifiquen donar suport a dictadures, i l’obligació dels governats és obtenir els recursos necessaris no només de manera lícita, sinó també de manera ètica.

No, no em fareu sentir culpable per no haver-vos-ho reclamat abans: durant anys i anys, heu manipulat la premsa per mostrar només la cara amable dels dictadors, la ferotgia dels opositors. Ens heu mentit, heu amagat totes les proves de la barbàrie, ens heu fet viure en la ignorància: no us ho perdonarem, no ho oblidarem.

No us tornarem a votar.

Complicitats evidents

I fa poques hores, les complicitats es tornen a fer evidents: el tribunal londinec que porta el cas de la petició d’extradició de Julian Assange a Suècia ha fallat en favor de l’extradició. La Justícia britànica, la mateixa que va denegar l’extradició a Espanya de Pinochet perquè fos jutjat per crims contra la humanitat, accepta, en canvi, extradir el creador de Wikileaks per un presumpte i sospitosament oportú delicte sexual.

La defensa d’Assange ha recordat el risc que aquest corre de ser extraditat, posteriorment, a EEUU, on seria acusat de traïció i podria arribar a ser condemnat a mort. El jutge ha respost que es tracta d’afirmacions sense fonament. Tanmateix, sabem que difondre la veritat (pitjor encara, difondre les proves que la documenten) és sempre un risc, sobretot sota dictadures com la dels EEUU.

Assange disposa d’una setmana per apel·lar la decisió del jutge, i els advocats s’han apressat a comunicar que ho faran. No podem deixar que aquesta nova injustícia caigui en l’oblit: cal reforçar la campanya «Llibertat per a Assange».

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Maniobres polítiques, Política internacional. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s