Definitivament, surto de l’armari

 

Dimarts per la tarda vaig conèixer un grapat de Simpatitzants en carn i óssos del moviment #nolesvotes. Vaig comprovar que persones de procedències ben diferents, amb i sense afiliació política, relativament conegudes o del tot anònimes, compartim una sensació de fatiga, d’avorriment i de desencís davant de la corrupció del sistema democràtic.

Va ser molt estimulant veure que aquestes persones no estaven per filosofies, sinó per l’acció directa. Ràpidament, ens vam posar d’acord que calia fer arribar el missatge de #nolesvotes a la gent del carrer, a la gent que no està integrada en Internet, que no fa ús de les xarxes socials o que no s’apropa a les que nosaltres freqüentem. Cal sortir de l’armari de la xarxa.

Expeditius, vam trobar un sistema senzill i a l’abast de tots: triar un pasquí dels molts que es poden trobar a la wiki de NoLesVotes, imprimir-lo a casa (tots tenim impressora, d’aquelles que paguen el cànon) a quatre pasquins per pàgina (fulls volants: sempre m’ha agradat aquest nom), tallar-los i sortir al carrer a repartir-los. Hi hagué qui pensava repartir-los en mà, qui preferia deixar-los en llocs de pas; jo em vaig inclinar pels parabrises dels cotxes, aprofitant la meva passejada diària (m’hauré de mirar les ordenances municipals, per si en diuen alguna cosa; gràcies per l’avís, Papapep).

Una pàgina, quatre fulls volants

La pluja, però, m’havia impedit, fins a ahir, dur a terme la meva petita i modesta acció de campanya artesanal. Cap problema: cada dia he imprès les meves 10 còpies, i ahir, en veure el sol fora, vaig agafar el 120 fulls volants que havia acumulat i vaig sortir a fer la ronda. El meu primer objectiu estava clar: una zona entre els jutjats, una escola i un centre d’infantil. Els funcionaris en general, amb el sou rebaixat des de juny de l’any passat; els mestres, que han patit canvi rere canvi i retallada rere retallada amb l’anterior govern, i que ja estan veient que l’actual porta el mateix camí, i els litigants, que, fins i tot guanyant el cas surten dels jutjats malhumorats, haurien de ser col·lectius especialment sensibles a aquest missatge. Ja veurem.

El paper no és virtual: és físic...

La passejada ha estat tranquil·la i agradable. Un jove que m’ha vist posar el fulls me n’ha demanat un. Un parell de senyors que sortien d’una casa s’han quedat mirant un dels fulls sobre un parabrises. Normalitat absoluta. Ja veurem…

Per la tarda, encara vaig enviar una carta al director a diversos periòdics.

Ara mateix, la impressora està imprimint altres 10 pàgines: els 40 fullets volants per demà.

A poc a poc, anirem fent camí. No els votis.

[Fotografies de l’autor]

 

Anuncis
Aquesta entrada s'ha publicat en NoLesVotes i etiquetada amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s