Membre d’un «partido chico» a Ricardo Galli

Ahir, Ricardo Galli, un dels impulsors del moviment #nolesvotes, es preguntava a qui podria votar ]. La proposta de no votar als de sempre, PSOE (per què no ho canviem per PSC a Catalunya?), PP i CiU, com ja ha estat explicat, no és cap crida a l’abstenció; tot i que no s’ha negat mai que l’abstenció sigui una opció legítima, l’esperit que sembla predominar és el de «vota uns altres».

La reflexió de Galli, per tant, esdevé una necessitat. A manera d’exemple de mètode (que no de resultats, entre altres coses perquè es guarda bé d’especificar-los), dissenya una llista de requeriments, de requisits, un resum de la seva ideologia personal per, tot seguit, comparar-la amb les opcions del «mercat». Un mètode senzill, però que exigeix la valentia i la paciència de clarificar, negre sobre blanc, les pròpies conviccions polítiques: tot un repte.

Quedi per als morbosos la llista de 20 punts amb que l’autor, per emprar les seves paraules, es despulla políticament. Em quedo amb un paràgraf de la reflexió final, que m’ha semblat molt sucós i que m’afecta en primera persona, com a membre de Pirates de Catalunya:

Creo que este problema de los partidos chicos es de nuevo la poca formación científica, y fundamentalmente en que no están proponiendo para gobernar e influenciar a corto plazo. Saben que tienen pocas posibilidades por lo que se dedican más al populismo simplón orientado a captar a gente con nulos conocimientos de temas básicos (gracias de nuevo a nuestro sistema educativo).

Com a membre d’un d’aquests «partidos chicos», em sento al·ludit i amb dret de rèplica, i en faré ús. Anem a pams.

«poca formación científica»

Eso se lo dirá usted a todas; o potser em voleu fer creure que els dirigents dels partits del segle passat tenen una gran formació científica? Mireu, avui tenia massa coses que fer com per posar-me a rebuscar en l’hemeroteca, però, cercant al Google «pifia ministro español» m’han sortit 163.000 resultats. D’altra banda, posar-nos a tots els «partidos chicos» en el mateix sac és una simplificació poc intel·ligent si el que realment voleu és diferenciar uns i altres (per no dir-vos directament que dubto que tingueu informació exacta de quin és el nivell de formació científica en el meu partit).

«[…] no están proponiendo para gobernar e influenciar a corto plazo. Saben que tienen pocas posibilidades […]»

Només faltava. Potser ens heu confós amb el típic friqui que desenvolupa plans per conquerir el món en un setmana. Sabem que tenim poques possibilitats de passar d’extraparlamentaris a governants d’una tacada. Per què? Deixeu-me pensar: (1) no tenim diners per fer campanya, (2) els bancs no ens deixen diners, (3) som pocs, (4) en condicions normals, no ens deixen sortir gaire ni en premsa (tradicional) ni en televisió, (5) durant la campanya electoral, estem vetats per llei (¡toma, Moreno!, que diria en Rockefeller) en premsa (tradicional) i televisió, (6) per proposar plans de govern realistes cal tenir informació de primera mà, com la que poden obtenir els partits parlamentaris, cosa que nosaltres encara no som. En teniu prou amb mitja dotzena?

«se dedican más al populismo simplón»

Quina mania de ficar-nos a tots dins del mateix sac. A veure, senyor Galli, que no tothom es despulla en un cartell electoral, no tothom es disfressa de pallasso, no tothom (o totadon? aix, ja no ho tinc tan clar, això) ensenya mamelles de silicona per obtenir un escó, no tothom tira mà de personatges mediàtics i populars per posar-los de cap de llista. Els pirates, sota aquest nom aparentment tan friqui, defensem coses com la democràcia directa, l’administració transparent, l’educació de qualitat i la cultura a l’abast de tothom. Si se’ns escolta una mica, es comprova que som més sensats que els culpables habituals que ens desgovernen.

«gracias de nuevo a nuestro sistema educativo»

Us he dit ja que exigim una educació de qualitat i cultura a l’abast de tothom? Sí, senyor Galli, el tipus de coses que ens farien predre els vots d’aquell populismo simplón que vós expliqueu. Alguna cosa falla, doncs.

Ara sóc jo qui es pregunta: confiaríeu el vostre vot a un partit que, encara extraparlamentari, es mostrés convençut de guanyar les eleccions? Jo, la veritat, m’ho pensaria dues voltes: en política, prefereixo el realisme modest abans que els victoriosos discursos altisonants de les velles retòriques, o de les noves.

Tanmateix, com dieu al vostre article, és una decisió que hauria de ser lògica i racional, però és gairebé impossible que ho sigui. Farem el que podrem.

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en NoLesVotes. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s