Us felicito, ex-seguidors de Laporta

 

 

Les autoritats sanitàries adverteixen que aquest article pot ferir la sensibilitat del lector.

 

A meitat de la setmana, saltava el rumor que Joan Laporta abandonava SI (disculpeu si no és la sigla exacta: aquest poti-poti de formacions, no l’he acabat mai d’entendre). Es confirmava a les poques hores i es feia evident la deriva de l’expresident blaugrana cap a… ell sabrà cap a on. La premsa parla de sorpresa. El seus seguidors parlen de sorpresa. I jo em sorprenc que tothom es sorprengui.

Ho vinc dient des del primer moment, des d’aquell final de primavera que el senyor Laporta organitzava la seva entrada en política. Ja coneixíem un cas d’empresari que, després de passar pel món del futbol, acabava en el món de la política; no recordo qui me’n va suggerir un altre cas. Reconec, però, que tots tres casos semblen força diferents entre ells, tot i els punts en comú.

No acabo d’entendre quina és la química que converteix aquests tres elements, empresaris, futbol i política, en una barreja tan inestable i tan poc recomanable. Potser el futbol i, en el cas que ens ocupa, el nacionalisme són ambients que propicien la il·lusió i el somni, fins al punt de provocar una ceguesa que impedeix veure que, per a un empresari, l’egoisme i els diners tenen més pes que qualsevol ideal. La sorpresa que manifesten molts dels qui hi van creure m’ho confirma.

Imagino que molts dels qui van confiar en Laporta ara se senten defraudats i amb molt mal sabor de boca. Tanmateix, els he de felicitar: la capacitat de creure en un projecte, d’il·lusionar-s’hi i de treballar-hi de forma desinteressada és la que permet de fer evolucionar i millorar la societat, i vosaltres l’heu demostrada.

Si us sentiu estafats, us felicito, perquè estareu demostrant que creieu en un projecte, no pas en una persona, i si tireu endavant sense els que cerquen un sol més càlid, us felicito, perquè aquesta és l’actitud que pot redimir la política del pou on ha caigut.

Sigui quin sigui el camí que trieu a partir d’ara, us desitjo molta sort; potser ens trobarem, encara, en algun punt del camí. Sobretot, us desitjo molta sort amb els líders, que poden arribar a ser el pitjor enemic d’un partit o d’un moviment. Bona sort.

 

 

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Maniobres polítiques. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s