Nuclear? No, gràcies

A principi dels setanta, quan la central nuclear de Cofrentes era un projecte més o menys avançat, alguns membres d’un incipient i incomprès moviment d’oposició van donar una xerrada informativa a la població veïna de Navarrés. No en recordo els detalls, només era un nen; però em queda la nítida impressió que la gent del poble s’ho prenia molt a la lleugera, com si els possibles problemes (contaminació a llarg termini, llarga vida dels residus radioactius) o accidents fossin quelcom d’extremadament llunyà o improbable.

És curiós. No fa gaire, un llaurador de la comarca comentava que, en els darrers anys, les collites d’oliva eren ridícules, fins i tot quan les pluges acompanyaven. El llaurador es preguntava si la central de Cofrentes, amb les seves columnes de fum ben visibles des de Navarrés, no hi tindria res a veure. Però, com que els recursos per investigar-ho i per demostrar-ho no estan a l’abast de tothom, ens quedarem amb el dubte.

El dubte, però, ja no és possible pel que fa a Fukushima, on no acaben de confirmar la fusió d’un dels nuclis, però sí sembla que s’hagin alliberat gasos radioactius. És sorprenent com poden arribar a ser d’inconcrets els mitjans informatius tradicionals.

Sí, ja ho sé: el desastre ha estat obra d’un terratrèmol, les centrals funcionaven correctament minuts abans del moviment sísmic. Bé, però els polítics que la van aprovar, així com els enginyers que la van dissenyar, tenien l’obligació de saber (i, sens dubte, sabien) quan números portava aquesta central en la loteria sísmica. Els mateixos, si fa no fa, que la resta de centrals japoneses.

Era qüestió de temps. En un planeta on les plaques tectòniques es mouen i provoquen terratrèmols, era qüestió de temps que la bola negra toqués a una central o a una altra. Cal no oblidar que el sud de la península ibèrica es troba en zona propensa a terratrèmols, i que Cofrentes es troba en aquesta zona. Però, no passa res, aquestes coses no passen mai:

  1. Three Mile Island en Estats Units,1979;
  2. Chernobyl, en Ucraïna, en 1986;
  3. Hamm-Uentrop, Alemanya en maig de 1986 (escapament de radiació fins a dos quilòmetres);
  4. Goiania, Brasil, en 1987 (vessament de Cesi 137 de un hospital);
  5. Greifs-Exwald, antiga República Democràtica (RDA) en 1989 (fusió parcial del nucli);
  6. Vandellós, Espanya en octubre de 1989 (incendi en la zona de turbines);
  7. Tomsk, Rússia (antiga Unió Soviètica) en abril de 1993 (contaminació fins a 28 quilòmetres);
  8. Tokaimura, Japó en setembre de 1999 (treballadors exposats a radiació, dos dels quals van morir);
  9. Indian Point, Estats Units en febrer de 2000 (descàrrega de vapor radioactiu);
  10. Onagawa, Japón en febrero de 2002 (incendi en els ciments d’un dels reactors);
  11. THORP, Gran Bretanya en abril de 2005 (una solució de 20 tones d’urani i 160 Kg de plutoni en 83 mil litres d’àcid nítric es va filtrar per una canonada trencada);
  12. Dounreay, GB en setembre de 2005 (vessament de 266 litres de residus radioactius);
  13. Kashiwazaki Kariwa, Japó en juliol de 2007 (a conseqüència de un sisme, la central va patir un incendi parcial i vessaments radioactius).

(Font: http://www.ecoportal.net/Temas_Especiales/Energias/energia_nuclear_no_gracias)

O potser sí que passen?

Bé, el mal ja està fet, i esperem que sigui molt menor del que algunes informacions deixen entreveure. El que em preocupa ara és veure que els partits que més possibilitats tenen de continuar tallant el bacallà en aquestes qüestions són, encara, favorables a l’energia nuclear, a l’expansió de les centrals, a la prolongació de la seva activa. També em preocupa veure un sector de l’opinió pública clamant en contra de «l’oportunisme antinuclear», sobretot quan no poden aportar dades, des del sofà de casa, del que realment passa al Japó (no, una il·lustració de Homer Simpson no és informació solvent). Suposo que consideren que 1.000, 10.000 o 100.000 possibles víctimes són un risc assumible, el preu del progrés.

(Edito: m’agrada la manera directa i sorneguera amb què Beppe Grillo, blocaire italià, ho exposa: «supercazzole nucleare»; la «supercazzola» és una expressió per designar els discursos buits però altisonants de qui pretén saber més del que en realitat sap. Aquí, Grillo es refereix als polítics italians que han defensat i defensen la seguretat de les centrals nuclears amb discursos teòrics de manual políticament correcte.)

Si penses que no ho és, #noelsvotis, #nolesvotes.

Advertisements
Aquesta entrada s'ha publicat en Maniobres polítiques, NoLesVotes, Política internacional i etiquetada amb , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Nuclear? No, gràcies

  1. MiGUi ha dit:

    Hola,

    Es curioso que critiques que haya puesto una ilustración de Homer Simpson para decir que mi opinión no es solvente y tú termines poniendo una foto de la mayor bomba nuclear de fusión que se ha detonado.

    Por favor, no saquemos los pies del tiesto.

    Estáis confundiendo los términos del debate. Ni yo he defendido una postura pro nuclear ni casi nadie la ha defendido.

    De hecho en ese artículo que me criticas afirmé que hay que apostar por las renovables e ir reduciendo la dependencia energética. Pero es que verás, en el mundo real no podemos desconectar todas las energías nocivas y pasar a ser verdes y renovables de la mañana a la noche.

    Por eso hay que seguir en ese camino, pero entre tanto, puestos a apostar por una energía la nuclear es más limpia que la térmica, por ejemplo.

    Dices que mi información no es solvente pero no aportas datos que contradigan lo que he expuesto. Dices que opino desde el sofá (¿acaso tú no?).

    Por ejemplo, en esta frase:

    “Era qüestió de temps. En un planeta on les plaques tectòniques es mouen i provoquen terratrèmols, era qüestió de temps que la bola negra toqués a una central o a una altra.”

    me gustaría recordarte que en el mayor terremoto en 140 años el daño lo ha producido un tsunami y no el propio terremoto.

    “Suposo que consideren que 1.000, 10.000 o 100.000 possibles víctimes són un risc assumible, el preu del progrés.”

    Esto es demagogia, sin más. Nadie ha afirmado que N víctimas sean asumibles en pos del progreso.

    Me parece muy bien que cada uno tenga su opinión y la exponga, pero no está bien hacer citas y decir que X persona ha dicho X cosa cuando basta hacer una lectura para darse cuenta.

    A todos nos gustaría mañana mismo poder desconectar las centrales nucleares y que nuestras necesidades energéticas fueran satisfechas por energía limpia. No es realista, por desgracia.

    Saludos

    P.D: disculpa que te conteste en castellano, entiendo el catalán aunque no lo sé hablar.

  2. Benvingut, MiGUi, i gràcies pel comentari. Especialment, gràcies per una resposta tan equilibrada, mesurada i educada.

    Vaja, no sabia que la meva il·lustració correspongués a una foto real. Confesso que no vaig tenir molt de temps per comprovar-ne la font i em pensava que era una recreació artística: no tenia més finalitat que suggerir el pitjor escenari possible. Ja sé que les probabilitats d’una explosió nuclear en una central són ínfimes; però el problema de les radiacions és que són invisibles i que els efectes poden trigar anys en manifestar-se, cosa que dificulta una percepció clara i equilibrada del risc.

    Pel que fa a la postura que defenses, dir que la nuclear és més neta que la tèrmica és, des del meu punt de vista, un error: potser és més neta durant el procés de producció, però a condició d’oblidar el problema d’uns residus que no es poden reciclar de cap manera, que cal emmagatzemar durant milers d’anys. Ho sento molt, però no conec cap ésser humà amb capacitat per assumir responsabilitats amb aquest terme; ni ésser humà, ni empresa privada, ni govern. Cap imperi, fins ara, ha viscut tant com per garantir la correcta gestió dels cementiris nuclears fins la total neutralització dels residus: els governs pronuclears, clar i ras, estan rentant-se les mans en un assumpte que saben que no els tocarà resoldre (no, llençar bidons segellats amb residus nuclears a la fosa de l’Atlàntic no és una solució responsable: és un crim contra la humanitat, és un crim contra la supervivència del planeta).

    Sí, tens raó, opino des del sofà. Però és que jo no intentava fer un article tècnic sobre la seguretat en les centrals nuclears (el teu m’ho ha semblat), sinó una reflexió sobre la manera de prendre les decisions dels nostres governs, que només pensen a curt termini; de fet, pensen en terminis de quatre en quatre anys, i, com he dit en el paràgraf anterior, això no va bé quan parlem d’energia nuclear i de residus radioactius.

    I no, no crec que tingui cap importància distingir entre el terratrèmol i el tsunami: els reactors nuclears no fan distinció entre l’un i l’altre a l’hora d’esquerdar-se o de fondre’s.

    Pel que fa les víctimes, tu no n’has parlat, és cert, no t’acuso de res. Però els polítics i els enginyers sí que en parlen a porta tancada (alguna cosa en sé, no dels efectes de les radiacions, però sí de productes agroquímics) i prenen decisions a partir unes boniques estadístiques que barregen probabilitats amb víctimes potencials: índex de risc assumibles.

    El teu article apareixia ahir en una llista d’entre 12 i 15 que, hipotèticament, trencaven mites i falses interpretacions sobre el que està passant a les central del Japó. El teu títol era més cridaner que la resta (més efectiu, millor triat), i per això me’l vaig llegir; en aquell moment, jo ja tenia acabat el meu, i vaig optar per afegir la frase on l’esmento com una referència general a les defenses que s’estan publicant i que es publicaran aquestes dies de l’energia nuclear.

    Sí, ja sé que tu consideres que no l’estàs defensant, que només la veus com una transició, com una etapa provisional. El problema és que els residus que genera duraran més que l’Imperi Romà, i molt més que qualsevol dels governs que han autoritzat les centrals que els generen. Això se sabia des del principi, no calia una cadena d’accidents per ser-ne conscient.

    Pel que fa a la llengua, no necessites disculpar-te. Almenys, no en el meu bloc. Gràcies un altre cop per la teva intervenció.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s