Menys jornal, més grups, més alumnes

Sembla que els rumors porten camí de confirmar-se: el curs vinent, els professors no tindrem 18 hores lectives, sinó 21, segons diverses fonts.

Per qui no n’estigui al cas, els professors de secundària de l’ensenyament públic tenim una setmana laboral teòrica de 37,5 hores, de les quals 24 són presencials (hem d’estar obligatòriament presents a l’institut) i, dins d’aquestes, 18 són lectives (classe amb els alumnes). He fet el còmput real, la comprovació cronòmetre en mà, en més d’una ocasió: mai no baixo de les 45 hores setmanals.

La diferència entre les 24 hores presencials i les 37,5 teòriques es completa amb les hores de reunió fora d’horaris més el temps necessari per a la preparació de les classes (programacions, confecció d’exercicis i exàmens, correccions…); aquestes sempre superen el marge calculat.

A la retallada en el sou que estem patint des del més de juny, com la resta de funcionaris, i que en el nostre cas ronda una mitjana del 7%, potser se’n sumarà (restarà, millor dit) una altra ben aviat. A més a més, tindrem més feina: 3 hores lectives més a la setmana solen equivaldre a un grup-classe més, uns 30 alumnes més, amb la càrrega de programacions, exercicis i exàmens corresponent.

De les retallades en el pressupost ja en vaig parlar fa un parell de dies: no està clar si tindrem calefacció l’hivern vinent.

Com que se m’han acabat els adjectius desqualificatius, el dia que em trobi un polític parlant de la qualitat de l’ensenyament, no sé si podré reprimir-me o si encara acabarem en el quartelillo. I no sé si em deixaran mantenir el bloc des de la garjola.

 

I per als que vinguin a tocar-me els collons amb la història del privilegis del professors: haver estudiat. Qui pensi que els professors som uns privilegiats, ho té fàcil: només ha d’estudiar batxillerat, treure’s una carrera, preparar unes oposicions i superar-les; és a dir, sacrificar-se tota la joventut com hem fet els suposats «privilegiats». L’última fase, és cert, requereix una certa dosi de sort; les altres, però, només depenen de l’interessat.

 

(No sé si es nota: avui no estic de bon humor.)

Anuncis
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Ensenyament. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

2 respostes a Menys jornal, més grups, més alumnes

  1. Arnau Alcázar ha dit:

    No crec pas que superar unes oposicions sigui qüestió de sort, sinó més aviat de la preparació i motivació de cadascú, no?

  2. Sobretot, de la preparació, de la motivació i de la tossuderia. Però sempre hi ha qui es queixa que no ha tingut sort…

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s