L’uniforme escolar, un perill imminent

Algunes reflexions, abans del primer cafè (disculpeu-me, doncs, les incoherències), sobre l’article «Arran dels uniformes escolars» d’Irene Boada a El Periódico de Catalunya d’avui.

Si els notaris, per posar un exemple, anessin amb texans i caçadores de cuir potser acabarien perdent el prestigi social (i també el sou) de què gaudeixen. Si els metges no es posessin la bata blanca potser ens inspirarien menys confiança.

Potser sí. Però em sembla que, en la consciència col·lectiva, els metges i els notaris són molt diferents d’estudiants: aquests, ni cobren ni produeixen, característiques, sobretot la primera, imprescindibles per gaudir de prestigi social (insisteixo: en la consciència col·lectiva, no pas en la meva).

Segurament, a un escolar, posar-se un uniforme quan es lleva ja li crea la sensació que farà una cosa important.

Aquesta bona senyora no només no es dedica a l’ensenyament (suposo), sinó que, probablement, no tracta amb adolescents des que va deixar de ser-ho. La primera idea de l’escolar quan sona el despertador és «un altre cop a l’escola / a l’institut… quin fàstic!». Hi ha excepcions, és clar; però diria que aquest és el cas de més del 40 % del jovent en edat d’escolarització obligatòria, simplement per aquesta obligatorietat.

Tornar a l’uniforme escolar és una mesura possible més que no s’hauria de menystenir. Podria esdevenir un símbol de concentració i dedicació a l’estudi i ajudar els joves a augmentar el seu sentiment de pertànyer a una institució, que bona falta fa, com el blaugrana representa un equip.

Voler posar l’uniforme escolar al nivell dels colors d’un equip de futbol és d’una innocència descomunal. Aquesta bona senyora no deu tenir clara la diferència entre un institut i un estadi.

No hauria de ser a l’estil antic, podria senzillament tractar-se d’un xandall amb el nom de l’escola i potser amb el lema que la defineix.

El que em faltava: ara, defensa l’estètica cani. A veure, senyora: el xandall és per fer esport, no per estudiar matemàtiques o literatura. I no serveix per donar sensació de serietat o de responsabilitat o de concentració, sinó d’activitat de lleure, de tipus físic i en espais oberts.

La Unió Europea ens exigeix una millora de resultats educatius.

Doncs, anem molt malament. Mentre no siguin els pares els que la exigeixin als propis fills, molt malament anirem. Perquè confiar en l’autoexigència dels alumnes és, dissortadament, una utopia.

Segons una enquesta recent de la UGT feta amb una mostra de més de mil professors, la meitat dels docents de secundària se senten estressats, principalment pel mal comportament de l’alumnat i la falta de suport de les famílies.

Només la meitat? Això és preocupant: només la meitat dels nostres professors són docents; la resta, només són funcionaris. O ja estan tan cremats que tot els dóna igual, que ve a ser el mateix.

Es queixen d’alumnes agressius i amb poca valoració de l’aprenentatge. Una societat que no valora l’aprenentatge no augura un bon futur.

Quan de mal ha fet la Belén Esteban i tot la colla de vividors de les televisions. Aquí és on les autoritats haurien de començar a intervenir.

Un dels factors importants dels deficients resultats educatius és la falta d’autoritat del docent.

No hi estic d’acord: això no és una causa, sinó un símptoma.

Després d’exposar un exemple (un dels molts, malauradament, i no dels pitjors) de la violència en els centres i de la mala gestió que se’n fa, l’opinadora acaba posant com a contraexemple el cas de Corea del Sud, on l’uniforme és obligatori des de fa anys. Cal suposar, i confesso que desconec el cas, que no haurà estat aquesta l’única mesura que hauran pres les autoritats per millorar el rendiment acadèmic dels estudiants; cal suposar que hauran millorat les condicions de treball dels docents amb altres mesures que, en el nostre cas, podrien anar des de reduir la ratio d’alumnes per aula fins a millorar la dotació en recursos dels centres, passant per una millora en la formació continuada del professorat.

Però, és clar, les mesures reals sortirien molt cares i ho hauria de pagar l’administració pública. En canvi, els uniformes acabaran sortint de la butxaca de les famílies i sempre serviran per reactivar la indústria textil (d’algun amic, parent o conegut). Aneu pensant en reclamar us en deixin triar el color de la corbata, com a mínim.

Advertisements
Aquesta entrada ha esta publicada en Educació, Ensenyament. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Una resposta a L’uniforme escolar, un perill imminent

  1. Sandra Tololín ha dit:

    Estic d’acord amb tot el que dius, Giorgio, però personalment defenso l’uniforme (no un xandall, que és com molt bé dius per fer esport, sinó un uniforme) per dos raons.

    La primera, és que propicia que la canalla no jutgi als companys per la roba que els pares poden o no pagar. Està clar que sempre es faran grupets per afinitat, com ha de ser, però si pot ser que en un principi no es facin per diferències socials.

    La segona, un uniforme no és tan car si es té en compte que de *dilluns a divendres*, *nou mesos a l’any*, un noi/a porta la *mateixa roba*, que consisteix només en:
    – un parell de sabates d’entretemps
    – un parell de sabates d’hivern
    – uns pantalons pels nois o una una faldilla o “pichi” per les noies
    – dos polos de màniga curta
    – dos polos de màniga llarga
    – una jaqueta
    – un abric
    – 5 parells de mitjons, i a més a més, per les noies, dos parells de mitges i lleotards
    Et puc dir, amb coneixement de causa, que un uniforme és més barat per què llavors la canalla només necessita roba pels caps de setmana. Realment surt a compte.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s