Ja fa dies que tinc tantes coses per dir i tan poc de temps per dir-les, que ho deixo córrer. Avui, però, faré un esforç en forma de llista:
- tal i com sospitava, la manifestació que contava era la del diumenge;
- després de tans anys de resignació i de silenci, no sóc l’únic que està fart de la partitocràcia;
- un atur juvenil de més del 40%: què fan els joves, encara, dins dels instituts? que cony fan que no cremen els llibres i s’uneixen als manifestants?
- els partits del segle passat encara no saben per a on els van a ploure les hòsties;
- Islàndia, una nova esperança (per més que aquests fills de fusta porten anys amagant-nos-la).
I tantes coses més que podria afegir. Dissortadament, a final de curs, em falta temps per totes bandes i no puc sinó afegir: manifesteu-vos aquest diumenge per un canvi de sistema, no us quedeu a casa mirant la revolució per la tele.
No n'hi ha dos iguals 