Intenti posar-se en situació: es troba vostè acampat en una plaça emblemàtica d’una emblemàtica ciutat en un estat presumptament democràtic. Vostè sap que el dret a la manifestació l’empara; però és conscient que la seva actitud és una emblemàtica tocada de collons per als manaires de torn, presumptament democràtics. Per això, tot i la tranquil·litat que regna en l’acampada, vostè té clar que, en un moment o en un altre, a algun manaire presumptament democràtic se li inflaran els collons (emblemàticament tocats) i apareixeran els cosos de seguretat de l’estat i, amb tota seguretat, la seva seguretat estarà molt poc assegurada.
Intenti posar-se en situació: una matinada, abans que soni el despertador, el desperta el soroll d’un helicòpter que sobrevola la plaça. De sobte, unes figures negres, amb el cap cobert per casc i visera i protegits (de què? de qui?) amb un escut, li diuen alguna cosa.
No ens pensàvem que ens caldria tornar a recordar la vinyeta més famosa de l'immortal Quino
Intenti posar-se en situació: abans de llevar-se per buidar la bufeta, abans de rentar-se la cara, abans de prendre’s un cafè, algú vestit de negre de cap a peus i armat gairebé com un cavaller medieval o com un legionari romà li diu que es llevi i que es llevi del mig.
Intenti posar-se en situació: qui, en les condicions descrites, pot arribar a creure que més de 400 agents (350 mossos antiavalots i una quantitat d’agents locals que el conseller Puig, en la seva intervenció d’ahir a la televisió, no es decidia a concretar) són allí «només» per fer neteja? qui, en les condicions descrites, pot creure que els helicòpters són eines per la neteja urbana? qui, en les condicions descrites, pot mantenir la calma i emprar només la resistència pacífica per defensar la posició?
Davant de totes aquestes circumstàncies, no queda sinó felicitar els acampats, la immensa majoria, que van quedar-se asseguts a terra, amb les mans enlaire, aguantant la pluja de cops que els administraven els mossos que, els vídeos ho mostren clarament, no duien escombres, sinó porres i altres armes de neteja molt més perilloses. Molt especialment, cal felicitar els acampats que s’esforçaven per calmar els que, sota la provocació i l’agressió continuada, anaven perdent la paciència.
Esperem que, després d’aquest malson, la Bella Dorment, la societat confiada i anestesiada, desperti i comprengui que no hi ha prínceps amables ni reis protectors, sinó esbirros d’un sistema corrupte on els polítics no passen de titella que s’aferra desesperadament a la corda que el fa ballar. Esperem que la Bella Dorment desperti i aprengui a defensar-se de Don Cachiporra.
No n'hi ha dos iguals 